PARÇONER, A adj. i s.

Coparticipant, copropietari.

"... e dix me que hanc no havia reebut lo sagrament dels cors ne de la sanch de Jhesu Christ, e que en aquell dia de Pascha de tan gran sagrament volie esser parçoner."
Ros de Tàrrega, Ramon Porgatori de Sent Patrici 164

"... la segona cosa es com es parçoner dels bens de santa Mare Sgleya."
L'infant Epitus f. VII

"... e no volch gens que la fembra no fos companyona e personera de la pena e si li dix: -Ab tristicia hi ab dolor enfanteras ta criature."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 102 v

"... per ço que axi com vull esser parçoner del goig que tu sentist com lo veres resuscitat, que axi sia parçoner de la tristor e dolor que sentist com lo veres en la creu penjat."
Llull, Ramon Llibre de "Benedicta tu..." 1, Va part

"Com lo senyor de la nau o leny començara de fer la nau o volra fer parts, ell deu dir e fer entenent als personers de quantes parts la fara e de quin gran..."
Consolat de Mar tit. I, cap. XLVI

"... e per rao de bandositat cove comportar e sostenir mals homens, e qui nodreix e soste mals homens es perçoner dels lurs peccats."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"E suppliquen humilment al molt alt e poderos senyor lo senyor Rey que aço vulla confermar e que sia personer en tots los bens que s faran per la dita Confraria."
Capítols de la confraria dels flequers de Barcelona .Arx. C. d'A. (reg. 2.200, f. 193). 18 de març de 1405